28 de novembre 2011

Fumar perjudica la salut, o la burilla trapella

Asseguda al sofà de la discoteca, sola i amb un posat displicent i avorrit, la Marta apurava el darrer mil.límetre de la seva cigarreta. I en veure que aquesta ja no donava per a més va optar per llençar la burilla al terra, de mala manera…, lluny i que l’aixafi un altre que tot plegat tampoc no hi havien posat cendrers. Però, ai las!, la Marta va obir els dits que la sostenien abans de temps i la burilla entremeliada se li va escolar per l’escot generós que lluïa, caient al bell mig de la regatera d’uns pits proporcionats i ben posats que no havia tingut cap d’intenció d’amagar. 

-Uff, que em cremo! 

I tant, que cremava! Així que sense perdre els nervis però tampoc el temps, va ficar-s’hi els dits índex i mig per mirar de treure-la, però, inexplicablement, en comptes de treure-la la burilla s’entosudia en esmunyir-se i s’endinsava encara més regatera avall.

-Ostres, que em cremoo!!!

Com que no la repescava i la goma dels sostenidors la premien contra el pit fent-li força mal, se’ls va estirar de tal forma que la burilla trapella li va caure encara més avall anant a parar sobre la pell de l’estómac.

-Dimonis, ara si que em cremooo!!!!!

Li donava cops per veure si la apagava, però, la burilla no estava sobre una superfície dura on l’hauria pogut esclafar i en un moment tot s’hauria acabat, sino que estava en contacte amb la seva pell… i la seva roba!, a veure si acabaria per cremar-se tota sencera a “lo bonzo” i vaja quin lloc que hauria triat per immolar-se sense causa existencial que ho justifiqués.

Mentrestant, al sofà del davant un noi, a qui ella no coneixia, quasi es pixa a sobre contemplant l’escena, i la Marta, que se n’adonava de la riota, se’l mirava amb ulls espurnants d’assassina mentre pensava:
-Si serà borinot! No sé de què riu que faci tanta gràcia? També em podria ajudar, dimonis!!

Però a banda d’aquell pensament, la tortura continuava perquè la burilla continuava fent de les seves mentre li recorria la superfície estomacal d’un cantó a l’altre, i llavors ja no va poder més. Es va alçar del sofà d’una revolada i sense miraments es va mig arrencar la camisa per fer-la saltar al terra d’una vegada, només que amb aquell desconrol la va perdre de vista.

-Collons! Ara se m’ha fotut dins dels pantalonls, la molt bruixa!!!!!!! 

Desesperada i mig descamisada, va sortir corrents cap el lavabo a empentes amb tot aquell que se li posava al davant, abans que les coses no anessin a majors i allí es va despullar sencera… però la burilla no apareixia per enlloc.
-Mala bèstia!! Segur que se m’ha escolat per la cama del pantaló i ha quedat pel passadís. Ufff! Al menys el turment s’ha acabat. 

Les cremandes li feien força mal i la pell se li començava a embutllofar, ara la regatera havia perdut bona part del seu atractiu. S'hi va posar aigua freda per calmar el dolor que anava en augment fins que es va refer una mica. I vejam com ho explicaria a sa mare, que sempre la controlava i l’ensumava perquè no volia que fumés… 

Adolorida i empipada com una mona, se’n va entornar cap el seu sofà on l’esperava l’amiga amb qui havia entrat a la discoteca:
-Saps Marta? No t'ho creuràs, però algun fill de sa mare ha deixat una burilla encesa al sofà, i m’he cremat el cul quan m’hi he assegut!! Si es que hi ha gent que no pensa, ostres!