30 de juny 2013

Circumstàncies





Jo sé que no m'has dit la veritat..., però no ha estat culpa teva.

Han estat les circumstàncies que ens han caigut al damunt
com una llosa amb pell d’acer i ho han capgirat tot;
circumstàncies que ens han depassat deixant-nos sense opció a triar.

I si no ha estat culpa teva, ni tampoc meva,
llavors, contra qui haig de llançar la meva ràbia?

                                           ........

... però si ets tu qui ha mentit, potser sí que la culpa és teva...


1 comentari:

Miguel Angel ha dit...

Las circunstancias las creamos entre una, dos, varias personas.
Las mentiras, sin embargo, las elige una sola. Siempre hay justificación para mentir. No creas dolor a la otra persona, no encontrar el momento para decir la verdad. Demasiadas veces me he dado cuenta que la mentira es la que hace perder la confianza.
¿La rabia? hacia la mentira; hacia quien miente. Para que no se quedé carcomiendo tus sentimientos.
Un saludo.