20 de juny 2013

Llàgrimes






Jo creia que els meus ulls estaven definitivament ressecs,
però estic plorant...

He passat mil anys sense vessar ni una llàgrima, per res, per ningú,
i ara no les puc aturar.

Has desaparegut de la meva vida i ja no et sentiré mai més.
Però aprendré a sobreviure sense tu, sense plorar.






1 comentari:

Miguel Angel ha dit...

Nada tan infravalorado como las lágrimas. Y sin embargo, llorar, aún pasado el tiempo, es la manera que hay de decir que sigues vivo, a pesar del dolor que se siente.