09 d’octubre 2013

Incertesa certa



Gairebé no la coneixia. Havíem coincidit en algun taller d’escriptura, de grafologia o similar al Centre Cívic de la nostra ciutat, però quasi no havíem intercanviat paraules. Les justes. No obstant, ambdues sabíem qui érem.

Ella era una noia molt alta, guapa, esvelta, atlètica, rossa, amb un estil d’aquells que en diríem ‘hippiós’ però amb classe. Era activa, culturalment parlant, i em provocava una certa admiració tot i que cada una teníem el nostre món particular que només es fregava, lleugerament, de tant en tant.

La casualitat va voler que cercant una informació a Internet em topés amb el seu bloc on justament hi havia unes dades que em calia ampliar; també fotos, el seu nom sencer (que fins llavors jo no sabia), el seu correu electrònic i la seva adreça de Facebook. I li vaig escriure un email, però el sistema me’l va retornar: “faillure”. Llavors ho vaig intentar amb el correu de Facebook, però no em va quedar constància de si l’havia llegit o no...

Fixant-m’hi em vaig adonar que el darrer ‘post’ del bloc tenia una data de finals de 2010 i això mateix succeïa amb el Facebook. Vaig mirar quins eren els seus amics, a veure si en teníem de comuns a qui pogués preguntar com ho havia de fer per contactar amb ella. I sí, coneixia algú a qui dirigir-me.
-És morta. L’any 2010 es va morir. –Em va dir l’amic a qui no vaig gosar a preguntar a causa de què deixant-me un trasbals al pit.

Això és el què passa amb allò que pengem a Internet, una part del nostre ‘Jo’, de la nostra creativitat, coses que han estat importants a la nostra vida en un moment donat queda paralitzat, mut, inacabat, com un fantasma, un testimoni que recordarà al món que aquella persona va existir però amb la tristor que comporta la incertesa d’una certesa que només es pot intuir.

1 comentari:

Miguel Angel ha dit...

Pero queda. Queda la belleza de las palabras, la imagen impactante. Si no quedara algo de nosotros, incluso en la red, no habríamos existido. Seríamos sueño de alguien que creyó habernos conocido.
Saludos
Miguel