26 de juliol 2015

Un instant



L’últim instant, de l’última hora del darrer dia
els meus dits tremolosos gairebé et tocaven.

El desig m'accelerava el batec per la imminència
del teus llavis i el teu escalf.

De sobte... l’inesperat.

T’esvaeixes com la boira mar endins,
i jo, les mans alçades i els braços buits.


 R.dC